ILLES D’ART és un projecte de residència artística destinat a artistes d’arreu de les Illes Balears que, des del 2015, es desenvolupa a la residències de la Casa d’Artistes, a Menorca. L’objectiu d’aquest projecte és donar peu a la interacció, l’intercanvi d’idees, tècniques, punts de vista, reflexió i coneixement de les illes, des d’un punt de vista cultural i artístic.
L’Associació Es FAR Cultural propicia un espai de trobada i intercanvi creatiu amb la finalitat de facilitar els recursos econòmics, materials i logístics necessaris per a que els i les artistes puguin desenvolupar un projecte artístic en el marc de la residència. Per altra banda, l’equip d’Es FAR Cultural també posa a l’abast l’experiència en l’acompanyament i assessorament de projectes artístics, així com en el comissariat d’exposicions.
D’aquesta manera, Illes d’Art conclou en una exposició col·lectiva en la qual, els i les artistes participants a la residència, mostren els processos i resultats artístics duts a terme durant l’estada a la Casa d’Artistes de Montpalau.
ILLES D’ART duu 7 edicions donant suport i visibilitat a més de 30 artistes de Mallorca, Menorca, Eïvissa i Formentera.
PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG
Amb el recull de projectes realitzats i presentats al Casal Solleric en el marc de Illes d’Art entre el 2015 i 2021
26 de febrer a les 12 h
ILLES D’ART 2015-2021
Joan Bennàssar (Mallorca)
Mel Boja (2018) i Cabezas Parlantes (2020)
26 de febrer a les 12 h
Primera presentació pública a Mallorca de la publicació Mel Boja (Ajuntament de Barcelona, Premi Miquel Casablancas de publicació, 2019) i presentació i projecció dels vídeos de Mel Boja (2018) i Cabezas Parlantes (2020). La publicació es descriu com un diari de rodatge o quadern fílmic que descriu la producció al voltant de l’elaboració dels dos treballs videogràfics.
Aurora Bauzà i Pere Jou (Mallorca)
Concert-performance I amb (t)here (2020)
27 de febrer a les 13 h
I AM (T)HERE és una peça que investiga la relació entre el cos i la veu, explorant noves formes d’interacció entre ambdós que s’allunyen de la tradició musical clàssica que imposa servitud al cos vers la veu. La peça encarna un cos atrapat entre dues dinàmiques, la veu i el moviment, que evolucionen en direccions oposades, creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seva identitat.
Fotografia de Guillem Pacheco
Un projecte de
Col·labora
Amb el suport de