ILLES D’ART 2
277
page-template-default,page,page-id-277,theme-stockholm,qode-social-login-1.1.3,qode-restaurant-1.1.1,stockholm-core-1.2.1,woocommerce-no-js,select-theme-ver-5.2.1,ajax_leftright,page_not_loaded,vertical_menu_enabled,paspartu_enabled,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

ILLES D’ART 2  (2016)

LENY PONY (ELENA FERRANDO) – MENORCA

Des del meu cos, des de la Intimitat crec el que viu i viu el que crec, creant així una pròpia mitologia.
El meu cos com a territori habitable pateix i plau les seves invasions. Estrat a estrat, capa a capa, com el meu collage, van onformant la seva pròpia memòria.

 

A través de l’autoretrat i la seva manipulació entro en el meu laboratori on conceptualitzo, on em busco i de vegades em trobo. On joc, analitzo des de casa meva, des del meu interior, el meu Jo com ILLA, com TERRA, com TERRITORI.

Vaig recorrent un camí cap a l’exterior comprenent així l’ENTORN.
Dins de la meva línia de treball tant fotogràfic com gràfic proposo treballar d’acord amb aquesta sèrie d’autoretrats fets a l’illa de Menorca, en un estat d’investigació, experimentació i soledat amb el meu propi cos i l’entorn.

TONI ANDREU FERRIOL – MALLORCA

Matricer i dissenyador de calçat i accessoris. Sempre lligat a la vena artística i creativa d’aquesta indústria de la moda a Mallorca, amb un esperit inquiet, ses voltes de la vida han volgut que caiguis al Centre Cultural Casa Planas (Mallorca) , les sinergies que s’han format en aquest Centre amb companys i responsables d’aquest centren m’han dut a tornar a reactivar la vena més extravertida del meu caràcter, després de crear dues obres de baix pressupost, però de gran envergadura, han envalentint les ganes de passar a un format més dur, el metàl·lic.

L’obra que proposa, conceptualment, és una crítica sobre la Justícia, les grans companyies, el sistema i les lleis que les emparen i els petits agosarats que pràcticament estan desemparats davant un sistema tan fort com insensible a un poble indígena i les seves arrels.

 

El material metàl·lic expressa la crua duresa i fermesa d’un sistema que poques vegades afavoreix als dèbils encara que pugui tornar ranci, i en el cas de l’obra es rovelli amb el temps.

GIANNA CARRANO – MENORCA

La meva obra es relaciona amb el tema de l’equilibri i la seva precarietat, amb la cerca de territoris desconeguts i de nous horitzons emocionals que he redescobert a Menorca, l’illa dels somnis. Les fotografies són rigorosament en blanc i negre, la llum i la foscor, alternant-se en onades de pura energia, posen en manifest el límit, la frontera entre dimensions conegudes i altres totalment desconegudes.

 

En aquest paisatge íntimament oníric l’aigua és una constant de la meva obra.
Tota la meva obra reflecteix les meves experiències i emocions reals, l’escenografia de les meves fotos sempre es troba en els llocs on jo em moc, les aigües, el cel, les roques, són de Menorca, els cossos són de persones que per alguna raó es creuen en el meu camí. Vull que qualsevol persona pugui veure reflectida en el que expresso a les fotografies.

BEATRIZ POLO – MALLORCA

Durant anys he combinat la meva vida laboral, com a docent, amb el desenvolupament del meu projecte artístic. Encara que les meves obres anteriors al 2015 es desenvolupen en l’àmbit tècnic a través del dibuix, la fotografia sempre ha estat present a l’hora de documentar cada un dels conceptes treballats, servint com a punt de partida per a la seva realització. A més a més m’ha permès projectar plantejaments artístics i elaborar reportatges amb una perspectiva més periodística. De vegades una persona té la sensació de viure en una calma que adorm la vida, on els dies són semblants … Sumant-se en mesos i anys. Tot sembla perfectament acomodat, les persones i els objectes adequadament col·locats, en un entorn quotidià, el moviment és sempre circular.

El temps discorre en una aparent tranquil·litat, la terra t’atrapa amb una melodia coneguda mentre el mar et fa anhelar instantànies on es retraten persones que resideixen en una illa.

 

Les escenografies en què intervenen els personatges dialoguen amb imatges trobades en el medi natural i amb objectes personals presentats en un entorn quotidià. L’illa compon les seves instantànies a partir d’aquests dos conceptes: la fotografia escenificada i la fotografia trobada.

Sota una mirada intimista i introspectiva, L’illa reflexiona sobre la incomunicació, la partida, la separació, la infància … Desenvolupant-se en un entorn familiar i geogràfic.

PABLO PELLUZ – EIVISSA

La meva línia artística s’enfoca en la branca de les arts plàstiques a la qual s’acullen la majoria dels meus projectes. Com he esmentat anteriorment, el tema del pas del temps és una cosa que sol estar present en les meves obres. El represento d’una forma pictòrica i realista on el deteriorament d’objectes deixen entreveure la meva interpretació. L’òxid, la brutícia, la brutícia, l’efecte atzarós que la vellesa deixa al seu pas … Són detalls que capten la meva atenció i que absorbeixo d’una manera metafòrica on més tard ho expressaré pictòricament. “Porta Verda”, o, “Canonada”, són obres que simbolitzen tot aquest concepte. Molts artistes han tractat aquest tema, com Antonio López, per a mi, una gran influència. I, és que, el temps sempre ha estat un gran focus d’inspiració per la seva gran versatilitat.

El concepte d’illa existeix perquè l’hem creat i, per tant, cal que, d’alguna manera, l’ésser humà pugui ser associat, ja sigui amb arquitectura, escombraries, natura, un camí … Una representació de l’ésser. És important també associar-lo al llegat que en el lloc s’ha anat deixant al llarg de la història, i com el transcurs dels anys deixa l’empremta d’un passat que repercuteix directament en el present. Pel que, d’una manera subtil, buscaré la manera d’associar aquests conceptes i representar-lo.

LAURA MARTE I JULIETA ORIOLA – MENORCA

Les històries de Terenci i na Rebecca ens condueixen a un context quotidià i familiar on Menorca és la protagonista. En els seus llocs, aquests personatges (d’una altra galàxia) perceben les coses i es relacionen amb elles d’una forma DIVERTIDA i INUSUAL, que ens condueix inevitablement, a la identi cació amb escenes i llocs de l’ illa i del món.

 

La peculiaritat d’aquest còmic- iniciat al 2011- és que al nal de cadascuna de les aventures de TERENCI I REBECCA estan registrades en vídeo en el lloc dels fets i poden veure’s escanejant els codis QR.

captura-de-pantalla-2016-10-26-a-les-9-36-29Els capítols fets fins ara són: “Voltes a Ses Voltes”, “Gallináceos”, “Senyals” que es van presentar a la Diada de Cultura de Ciutadella al fascicle “L ́ eterna turista “ en format DINA3 i es repartiren 300 unitats. El darrer capítol ““Chapter no4” Fornells” es presentà durant el Festival d’ Escultures vora el Mar a Fornells. (2012).