ILLES D’ART 5
500
page-template-default,page,page-id-500,theme-stockholm,qode-social-login-1.1.3,qode-restaurant-1.1.1,stockholm-core-1.2.1,woocommerce-no-js,select-theme-ver-5.2.1,ajax_leftright,page_not_loaded,vertical_menu_enabled,paspartu_enabled,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

ILLES D’ART 5 (2019)

Illes d’Art 5 presenta projectes d’artistes d’arreu de les Illes Balears al Casal Solleric. L’exposició col·lectiva comissariada per Es Far Cultural es ja una cita habitual en el marc de les activitats anuals del Dia de les Illes Balears. La inauguració tindrà lloc el pròxim 29 de febrer a12 h i es podrà visitar fins al 26 de març. En aquesta 5ª edició participen quatre artistes; Laura Torres (Mallorca) amb el projecte Sobre la Revolució (2019), un conjunt de peces que ens proposen una lectura crítica al voltant de l’ideal de la revolució. Marina E.G. (Menorca) presentarà #Dafne i Apol·lo (2020), una peça que revisita i analitza, des d’una perspectiva dels feminismes, el mite que ens ha arribat a través del “gran clàssic” de Les Metamorfosis, d’Ovidi. Natalia Lisinicchia (Formentera) exposarà la sèrie de serigrafies d’estètica pop, Basura Pop (2019), a través de la qual reflexiona sobre el rebuig que genera l’oblit dels objectes quotidians. I Victòria Garcia Masdeu (Mallorca) amb Alquímia interior: Transmutació (2017-2020), un procés d’investigació artística al voltant de l’univers de l’artista i la transformació energètica d’aquest a través de la matèria i el color.

MARINA E. G. – MENORCA

Graduada en Belles Arts (2013), especialitzada en Educacio Interdisciplinaria de les Arts (2017) per la UB i formada en Performance a la Massana (2020). Compagina la seva practica artistica amb l’educacio en arts visuals, treballant amb l’entitat Experimentem amb l’Art i l’Escola d’Arts del Prat de Llobregat. Els seus projectes artistics resulten d’un dialeg entre les experiencies personals, la percepcio del propi cos i els imaginaris col·lectius, els quals formalitza des de la creacio interdisciplinaria. Marina conrea la seva practica individual i forma part del col·lectiu artistic K. G. G. (Kitchen Guateque Grup) i ha estat resident a l’Espai EART (2017-2019) i a la Casa d’Artistes de Montpalau (2019).

#Dafne i Apol·lo

L’obra Les Metamorfosis relata les llegendes fundacionals llatines i aplega des de l’origen del mon fins a l’apoteosi de Juli Cesar i, ho explica, prenent la metamorfosi com a element principal al voltant del qual Ovidi construeix l’epopeia. En la presentacio de l’edicio de 2008, Jordi Parramonafirma que la metamorfosi és un tema universal al qual totes les mitologies recorren per explicar l’origen de les coses i, com és de suposar, l’obra d’Ovidi segueix el mateix principi; <<forma part del pensament mitologic i s’ha d’acceptar com a tal>>, segons diu Parramon. D’acord que acceptem que les metamorfosis siguin inherents a la mitologia, pero hem de tolerar qualsevol de les causes d’aquestes mutacions? Hem d’aguantar, per la simple etiqueta de “gran classic”, que Ovidi titlli d’enamorament el comportament abusiu d’Apol·lo quan Dafne l’ha rebutjat? Hem d’acceptar que, mentre ell es presenta com un heroi, ella hagi de canviar la seva forma humana per deslliurar-se de la violació? O que, tant els personatges com l’autor del llibre, excusin tal violencia i culpabilitzin Dafne i la seva bellesa i actitud de no complir amb els rols que se li han assignat “divinament” (el matrimoni, la satisfaccio dels desitjos sexuals de l’home, la maternitat i les cures a la familia).

#Dafne i Apol·lo és la primera peca del projecte Mites# de Marina E. G., un work-in-progress que pretén revisitar i analitzar, des d’una perspectiva dels nous feminismes i del concepte de violencia simbolica, algunes llegendes presents en les edicions catalanes de l’obra d’Ovidi Naso d’aquest segle XXI. El concepte de violencia simbolica o violencia invisible fou proposat pel socioleg Pierre Bordieu i s’utilitza per descriure formes de violencia no exercides directament mitjancant la forca fisica, sino a través de la imposicio per part dels subjectes dominants als subjectes dominats d’una visio del mon, dels rols socials, de les categories i estructures mentals. La violencia simbolica és, entre altres, un mecanisme de control patriarcal que el present projecte pretén fer explicit mitjancant la creacio artistica basada en la reapropiacio de les traduccions i del simbolisme propi de l’obra, i reactivant-los contra la mateixa edicio, objecte de la reapropiacio, a través de l’espai expositiu, l’entorn performatiu i els objectes activats a través del mateix cos.

VICTÒRIA GARCIA MASDEU – MALLORCA

Artista, art-terapeuta Gestalt i docent, nascuda a Palma. Llicenciada en Belles arts a Barcelona, i formada en terapies humanistiques. L’impuls de la creacio ha anat en mi molt lligat a la necessitat d’entendre’m a mi mateixa i als meus mecanismes, per extensio, voler entendre l’ésser huma, l’existencia, la vida. Aquest interes em va dur a investigar processos d’autoconeixement que van transformar profundament la meva manera de crear, influint en la meva obra, i a la inversa, l’obra en la vida, com si es tractés d’un acte psicomagic. De llavors enca, el meu art va manifestar visiblement aquest canvi, del qual “Alquimia interior” n’és testimoni.

“Alquímia interior: Transmutació”

“Alquimia interior” és el resultat d’un llarg procés d’investigacio artistica, que comenca anys enrere, i durant el qual van ser claus les tres estades fetes des del 2017 a la Casa de Montpalau, la residencia d’Es Far cultural a Menorca. Després d’un treball més focalitzat cap a l’exterior, torn a mi, en una necessitat de recerca intima. La residencia afavoreix un estat introspectiu que permet connectar amb l’entorn i amb una mateixa: Silenci, natura, i temps, condicions essencials per endinsar-me dins el meu propi univers. L’espai es converteix en laboratori creatiu, i esdevé escenari d’experiencies performatives íntimes. L’acte creatiu a Montpalau es converteix en una exploracio de l’entorn i de mi mateixa en interaccio amb la natura i el paisatge. En aquest procés, els elements de la natura deixen en mi la seva empremta: Terra, aigua, sol i aire intervenen en la meva propia obra, tal com el procés alquímic.

 

Travessar cada color suposa travessar diferents estats i sentiments, no sempre amables. El vermell visceral, sortit des de les entranyes, em remou profundament des de l’interior. Vermell dolor, vermell sang i vermell terra, del sol que la recull i sana. Encén, esclata, pero també allibera, rebentant la fosca. El vermell deixa pas al blau, que es presenta energic per sortir a explorar l’espai exterior, mar i cel, alla on és omnipresent. El blau neteja, a vegades arrasa, i amb la calma, es torna aigua clara, pau per a la ment, convertint-se en altar d’allo sagrat i la connexio espiritual que convoca. El groc solar, compareix timidament a pesar de la seva lluentor, i, inesperadament, m’arrela. Els colors, els quatre elements, i la materia, son artifexs de la transmutacio energetica que es produeix en mi.

Travessar cada color suposa travessar diferents estats i sentiments, no sempre amables. El vermell visceral, sortit des de les entranyes, em remou profundament des de l’interior. Vermell dolor, vermell sang i vermell terra, del sol que la recull i sana. Encén, esclata, pero també allibera, rebentant la fosca. El vermell deixa pas al blau, que es presenta energic per sortir a explorar l’espai exterior, mar i cel, alla on és omnipresent. El blau neteja, a vegades arrasa, i amb la calma, es torna aigua clara, pau per a la ment, convertint-se en altar d’allo sagrat i la connexio espiritual que convoca. El groc solar, compareix timidament a pesar de la seva lluentor, i, inesperadament, m’arrela. Els colors, els quatre elements, i la materia, son artifexs de la transmutacio energetica que es produeix en mi.

LAURA TORRES – MALLORCA

En els últims anys ha estat desenvolupant la seva practica artistica, on s’hi entremescla la produccio plastica amb l’escriptura. Entre les seves exposicions, cal destacar: Un amor Salvaje que arruina nuestra paz (La Casa Encendida, 2019), En Memoria de la forma (Casal Solleric, 2018), Wireless F(r)riccions d’adolescencia (Bolit CAC de Girona, 2017) o Techno Blood (Sala d’art jove, 2017). Ha estat guardonada amb premis com Barcelona Produccio 2019-2020, la beca Archie Gittes del Circulo de Bellas Artes de Palma (2016) o el premi Amadeu Oller per a poetes inedits (Barcelona, 2016).

“Sobre la revolució”

A Mig cami entre el monoleg, la performance i la xerrada inspiracional dels Ted Talks, “Sobre la revolucio” és una lectura critica de com es desdibuixa l’ideal de revolucio quan la potencia mediatica i consumista el converteix en producte de consum, un projecte que tracta d’explorar les interferencies entre realitat i ficcio a l’hora de construir col·lectivament l’imaginari de la revolucio. Aquesta proposta persegueix convidar a la reflexio sobre l’ús d’una serie de simbols, gestos o emblemes que tenen l’origen en la cultura popular de ficcio (especialment en l’ambit cinematografic o literari) i que haurien estat adoptats per moviments socials contemporanis com a insignies de les seves lluites. Aixi mateix, vol ser un espai per especular entorn dels recursos narratius (els rols dels personatges i la seva relacio amb el poder, els gestos, el discurs, el patro de repeticio, etc.) que fan servir les produccions de l’ambit dels Mass media a l’hora de mirar de representar la “naturalesa de la revolucio”, parant també atencio a les formes en que els béns de consum mercantilitzen i banalitzen, a través d’estrategies com el marxandatge, aquest primer reconeixement de la potencialitat del fet simbolic.

A la sala, hi trobem una serie de fotografies del registre de l’accio (realitzades per Pep Herrero), un fragment de la publicacio vinculada al projecte on hi apareixen un conjunt de simbols o elements contextualitzats i, per últim, una seleccio de tres dissenys de marxandatge realitzats especialment pel projecte. El primer d’ells, “The revolution will not be televised”, fa referencia a la mitica canco de Gil Scott-Heron, mentre que les altres dues son frases recurrents extretes de les xarxes. Aixi, doncs, aquesta proposta pretén generar les condicions per parlar de les relacions entre realitat i ficcio a l’hora d’encarnar la representacio de la revolucio; a més, juga a imaginar les virtuts i els problemes de fer ús d’aquest tipus de referents en l’avanc cap al canvi real.

 

Projecte produït amb el suport de Barcelona Produccio 2019/20. La Capella, Institut de Cultura de Barcelona. Les obres aqui presentades es vinculen de forma directa a la performance-accio “Sobre la revolucio”, duta a terme al Centre Cultural La Capella (Barcelona) el novembre del 2019.

 

NATALIA LISINICHIA – FORMENTERA

Artista, il·lustradora, autoeditora, serigrafista i muralista, establerta a Formentera. Des dels meus inicis valoro i procuro treballar un univers subtil on sentir-me lliure per a fer politica des del meu cos, el meu territori. través de les meves habilitats il·lustro sobre el mon col·lectiu que m’envolta amb l’esperanca de remoure per petit que sigui un pensament, un somriure.

 

 

“Basura pop”

 

PER QUÈ FEMS?

Un pages em va explicar que a Formentera, poques decades enrere, es generaven zero residus, es feia compost, i tot el demés es reutilitzava. Em va semblar magic que hagi pogut viure en aquella illa, aquella realitat. 2020 el fems ens inunda. Per aquest projecte em vaig proposar observar el propi ferms i d’ell seleccionar objectes que m’ajudessin a explicar la meva visio del que ens esta succeint. Son els objectes que oblidam, que van ser nostres i acaben a qualsevol altre lloc. Una manera d’evidenciar on es troba el nostre fems, des d’allo subtil i quotidia i des de l’ara mateix. La nostra responsabilitat. El resultat és aquesta col·leccio grafica de quatre serigrafies a tres tintes (i un poc de tinta flour), metafores en el paper amb les que reclamo i aclamo la vostre atencio. Sense intencio de fer sentir malament a ningú, si amb les ganes de despertar consciencia i motivar a qüestionar- nos QUÈ SOM I ON VOLEM ANAR?

PER QUÈ “POP”?

 

El “Pop Art” és un moviment artistic que va de la ma amb la tematica i la critica que es busca fer en aquest projecte, ja que es fonamenta en l’estetica de la vida quotidiana i els béns de consum. L’Art Pop cerca projectar imatges populars en oposicio a l’elitista cultura de les Belles Arts, separant els objectes o imatges del seu context i aïllant-les, combinant-les, amb altres imatges, buscant ressaltar l’aspecte banal de qualque element cultural, la majoria de les vegades a través de l’ús de la ironia. Amb aquest objectiu utilitza la serigrafia com tecnica d’expressio i comunicacio, popularitzant l’art, la cultura i la seva contra. I és, sens dubte, un lloc des del qual em sento comoda per expressar-me i compartir des d’allo popular, allo accessible tant economicament com en l’elaboracio d’un discurs senzill i critic, on no falti l’humor.