ILLES D’ART 1
168
page-template-default,page,page-id-168,qode-social-login-1.1.3,qode-restaurant-1.1.1,stockholm-core-1.2.1,select-theme-ver-5.2.1,ajax_leftright,page_not_loaded,vertical_menu_enabled,paspartu_enabled,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-7.3,vc_responsive

ILLES D’ART 1

SARA TUR – EIVISSA

Treballo amb idees i conceptes que formalitzo mitjançant la metàfora, dotant i/o desvirtuant el significat i ús de l’objecte, o per mitjà de la manipulació de la imatge.

 

Proposo reflexions sobre la condició i el comportament humà enfront a problemátiques que l’envolten, l’ànsia de progrés i ambició intrínsica en l’ésser humà que dóna lloc a fenòmens que condicionen la dinámica territorial, cultural i social. Fenòmens com la globalització, han generat una homogeneïtzació dels comportaments socials i territorials i han generat nous paradigmes econòmics, com el turisme, que han transformat les societats del segle XX, i conseqüentment, del s.XXI.

 

Reivindico el inconformisme constructiu, el pensament crític, l’acció de re-pensar i canviar el prisme de mira per estimular i donar cabuda a metodologies sostenibles de fer i gestionar.

JANSKY – MALLORCA

Jansky és un duet d’electrovèrsia que crea bases electròniques a partir de sons orgànics i inorgànics, com baixos, pianos i sintentitzadors, ocells o pedres. A través de la manipulació digital, Jaume Reus fa que aquests sons creixin i es transformin al voltant d’un tronc: els versos. La seva flauta travessera hipercontemporània i la veu única de Laia MaLo n’esdevenen les branques i fulles.

Amb el seu debut, Un big bang a la gibrella [Primeros Pasitos: 2013], van participar a la 20ª edició del SONAR Barcelona, i des d’allà varen saltar a festivals com el Kregi Sztuki (Cracòvia), Monkey Week (Càdis), Sound City (Liverpool) o el Poetry Fest (Cambridge), a més d’actuar en diverses sales de Barcelona, Madrid i Londres durant el 2014. El març d’enguany van presentar el seu segon disc, ÉÈ [Primeros Pasitos: 2015], vuit talls de pista de ball avantguardista, a través dels quals se’ns explica què passa des de l’apocalipsi del nostre món fins al naixement d’un nou ésser (elèctric), com a metàfora d’una nova forma d’art. ÉÈ ja s’ha presentat en festivals i circuits com l’Embarra’t (Tàrrega), Peerless (Londres) o SolarFest (Palma).

JOSEP SANTAMARIA – MALLORCA

Vivim una època de constants canvis y successos que ens dirigeixen cap a un futur incert. Com artista, cerco expressar les emocions y reflexions que experiment com a espectador dels esdeveniments del nostre temps, especialment aquells que afecten a les Illes Balears.

Sovint reflexiono sobre la direcció que la nostra societat està agafant davant dels actuals esdeveniments polítics i socials. Només és necessari accedir a qualsevol medi d’informació per adonar-nos de que vivim en un món a on les crisis econòmiques i humanitàries, els conflictes armats i els desastres mediambientals es succeeixen amb freqüència. Això fa que em demani sobre el que vindrà més endavant. Sentiments de temor, d’esperança i d’impotència s’entremesclen dintre meu quan intent esbrinar aquesta resposta.

Partint d’aquests sentiments, el meu treball explora i recrea diferents visions imaginades sobre el futur de les Illes Balears. Com si fos una premonició, cerco mostrar una dimensió futura subjectiva i ambigua, carregada de referències cap a la nostra societat i cultura. Mitjançant la tècnica del collage, aquestes referències són representades per formes abstractes i figures retallades que convergeixen unides en un mateix plànol cercant noves vies d’expressió.

CLÀUDIA CAPELLA RAMON – MENORCA

La fotografia és un art que sempre m’ha fascinat, he experimentat múltiples maneres de com representar una idea o un concepte, com despertar un sentiment o una emoció en l’espectador, però la tècnica que m’ha portat fins a aquí ha estat la fotografia. M’agrada retratar a les persones, em diu molt una expressió, una mirada, un gest… els éssers humans parlem més a través del nostre cos que amb una simple paraula. L’experiència que tinc com a fotògrafa l’he anat aprenent tret a tret, amb experiències personals, amb viatges. No m’agrada jutjar una foto pel seu autor, simplement m’agrada o no m’agrada el que representa aquesta imatge o el que interpreto d’ella. Segueixo aprenent cada dia i espero no parar mai perquè alguna cosa interessant que té la fotografia és que sempre té alguna cosa nou que ensenyar-te.

DAMIÀ MATAS – MALLORCA

Damià Matas Morell, nascut a Esporles (Mallorca) l’any 1985. Va cursar Belles Arts a la universitat del País Basc on es decantà per l’escola basca d’escultura. Resideix a Mallorca on combina la pràctica escultòrica i pictòrica professional. També participa com a músic en una companyia de dansa.

La seva pràctica artística ve relacionada amb diferents mecanismes de simbolització que troba ocults en les civilitzacions antigues per tal d’indagar i descobrir noves estructures mito-poètiques amb les quals poder dotar a l’escultura una condició primordial per a l’aparició del mite, sobre el que encara no existeix, però amb el que ja establim una relació de veritat.

NEUS CARRERAS – MENORCA

Dissenyadora gràfica, il·lustradora i artesana, va néixer l’any 1989 a Menorca. Natural des Mercadal, actualment viu i treballa a Barcelona. L’any 2007 inicia els seus estudis realitzant un grau superior de Gràfica Publicitària a l’Escola Groc i seguidament entra al Grau en Art i Disseny a l’Escola Massana de Barcelona. Finalitzats els estudis universitaris, realitza un grau superior en Gràfica Interactiva a l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat.

El meu treball gira entorn a un tema principal: l’existència humana. L’individu i la societat i tot allò què ens envolta passen a ser protagonistes de la meva investigació. Lo quotidià, el què ens passa dia a dia, temes molt propers a qualsevol persona, és un dels temes recurrents. La meva estància fora de la meva llar, em porta a qüestionar-me què és per jo una llar, utilitzant la creació com a refugi tant físic com psicològic. Intento treballar a partir de la realitat, una realitat formada per records, per la memòria d’un espai que no hi és però està present. Una mirada al passat amb els peus al futur. Amb una certa preferència pel camp de la il·lustració, intento treballar aquesta disciplina combinant-la amb altres. El meu objectiu és portar la il·lustració a la tercera dimensió, però sense oblidar tampoc el pla. Es pot veure el meu interès per investigar diferents materials anant de l’alumini, passant per la fusta fins arribar a jugar amb la llum i les ombres.