ILLES D’ART 6 (2021)
ILLES D’ART és un projecte de residència artística destinat a artistes d’arreu de les Illes Balears que, des del 2015, es desenvolupa a la residències de la Casa d’Artistes, a Menorca. L’objectiu d’aquest projecte és donar peu a la interacció, l’intercanvi d’idees, tècniques, punts de vista, reflexió i coneixement de les illes, des d’un punt de vista cultural i artístic.
L’Associació Es FAR Cultural propicia un espai de trobada i intercanvi creatiu amb la finalitat de facilitar els recursos econòmics, materials i logístics necessaris per a que els i les artistes puguin desenvolupar un projecte artístic en el marc de la residència. Per altra banda, l’equip d’Es FAR Cultural també posa a l’abast l’experiència en l’acompanyament i assessorament de projectes artístics, així com en el comissariat d’exposicions.
D’aquesta manera, Illes d’Art conclou en una exposició col·lectiva en la qual, els i les artistes participants a la residència, mostren els processos i resultats artístics duts a terme durant l’estada a la Casa d’Artistes de Montpalau.
ILLES D’ART duu 6 edicions donant suport i visibilitat a més de 28 artistes de Mallorca, Menorca, Eïvissa i Formentera.
DIES 18 I 19 DE JUNY DE 2021 · CASAL SOLLERIC (PALMA)
Dia 18 de juny
18 h. EL BUEN VIVIR. MARIJO RIBAS
19.30 h. QUEER OFÈLIA O CANT DEL CIGNE. D LOVES THE SODOMITES
Dia 19 de juny
18 h. PERFORMING FEMININITY. LEIA GOIRIA i NURIA ESTREMERA
19.30 h. TANGENTS VIBRATÒRIES DE L’ESPAI . FRANCESC LLOMPART
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2006), Erasmus en Hochschule für Gestaltung Offenbach, Frankfurt (2005), Postgrau en Disseny, Art i Societat, Elisava Pompeu Fabra Barcelona (2008), Màster en Produccions Artístiques i Recerca, Universitat de Barcelona (2010). Des de 2003 he participat en exposicions i projectes col·lectius en espais públics i privats a Espanya, Portugal, Alemanya, Bulgària o el Regne Unit. He realitzat nombroses residències a centres de producció i investigació.
Statment
Crec en la capacitat de l’art com activadora de pensament, per aquesta raó cada un dels meus projectes neix d’una investigació i narrativa. M’interessa la intersecció entre disciplines: art / història, art / ciència, art / antropologia, art / tecnologia, art / vida. Formalitzo cada projecte segons les seves pròpies peculiaritats, treballo sobretot a partir del vídeo, la fotografia i la instal·lació.
PRESENTA
El buen vivir
Durant i després del període de confinament i alerta sanitària vaig preguntar a persones del meu entorn proper i virtual que definirien com el bon viure. Aquests mesos vaig practicar una coreografia amb la mà de ma mare tres cops al dia, per recuperar la seva mobilitat. Vaig conèixer el concepte del Buen Vivir (Sumak Kawsay, una paraula quítxua referida a la cosmovisió ancestral de la vida) gràcies a Mutur Beltz Elkartea, una associació agroecològica, artística i cultural que promou l’ovella carranzana, actualment una espècie en perill d’extinció, de la mateixa manera que el mateix ofici del pasturatge. Mesos després vaig realitzar una residència a Karrantza, on vaig poder demanar als pastors de la zona el seu concepte del bon viure.
D Loves The Sodomites és artista transdisciplinar nascut a Menorca.
Elle ha desenvolupat un extens corpus artístic en els límits de la performance site-specific, la fotografia analògica, el vídeo art i la música, la seva obra s’ha exposat en els projecte que elle ha dirigit i en diferents exposicions i festivals al voltant d’Europa.
En el nucli de la seva obra roman la voluntat de disseccionar nocions tals com les connexions entre cos, temps i espai, abraçant alhora qüestions com la insularitat i la identitat de gènere i sexual.
Elle és autore de Rissaga. Nova Ona d’Artistes Menorquins i està actualment treballant en una trilogia què inclourà totes les seves poesies, fotografies i altres escrits.
PRESENTA
Queer Ofèlia o Cant del Cigne
Performance i instal·lació sonora que per mitjà d’un recorregut experimental de l’obra poètica del performer D Loves The Sodomites, desvirtuarà el poder del principi de la dominació masculina, sobre l’ideari de la feminitat que aquest ha construït.
Així mateix, anihilarà les necessitats que el patriarcat projecta sobre els individus que ocupen l’espai de la feminitat, empesos a trobar la plenitud en el seu oposat.
Leia Goiria Escandell (Mallorca, 1995) artista feminista formada a Barcelona. Els eixos centrals de la meva feina s’emmarquen entre l’art tèxtil, els feminismes, la instal·lació, la performance i els llenguatges gràfics. Partint d’una metodologia feminista, m’interessa especialment el treball col·lectiu, horitzontal i la participació activa de públic com a estratègies polítiques per desterrar les pràctiques hegemòniques i individualistes que solen acompanyar els processos artístics.
Crec que l’art costat de la cultura han d’estar guiats per ideals renovadors que denunciïn i desafiïn les desigualtats socials, així com impulsin estratègies, esquerdes i subversions en els propis sistemes que les perpetuen.
Per això la meva obra se centra en: l’anàlisi crítica de les representacions socials de les dones en les societats patriarcals, la invisibilització dels caràcters sexuals femenins, la denúncia dels estàndards de bellesa i feminitat, el reconeixement de genealogies femenines i feministes invisibilitzades per la Història de l’Art, l’ús del llenguatge com a formes de configuració de realitats i possibles transgressions en els imaginaris col·lectius, la relació entre els espais privats-públics, l’ocupació o desocupació i violències que s’exerceixen en aquests espais.
La meva obra ha estat exposada a Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, La Virreina Centre de la Imatge, Ca la Dona (Femart), la Galeria Espronceda a Barcelona i al Casal Solleric de Mallorca, entre d’altres.
Col·laboració
Núria Estremera
Fotògrafa i performance. Web
Núria Estremera Rivas és una fotógrafa i artista multidisciplinar nascuda a Barcelona (1995), graduada en Belles Arts, i, posteriorment en varis cursos d’Especialització a l’Institut d’Estudis Fotogràfics Catalans. La seva obra es comprèn des d’una perspectiva de gènere, i gira entorn del concepte de “feminitat”, sent la pressió estètica i social un dels temes més recurrents. A la vegada, amb el seu treball fotogràfic fa una feina de representació i visibilització abordant temes com el “body neutrality”, i mostrant imaginaris amagats fins fa poc, com el vell femení i la menstruació per tal de trencar amb els tabús i estereotips establerts.
PRESENTEN
Performing Femininity
Performing Feminity és una peça performativa que pretén fer visibles aquelles pràctiques imposades socialment pels cànons estètics “femenins” i com aquestes es reprodueixen en l’àmbit privat. Filtres d’Instagram, operacions estètiques, salons de bellesa, artefactes d’Aliexpress són, entre altres rituals de bellesa, una realitat acceptada, inclús romantitzada, per la societat de consum.
Francesc Llompart Pons Maó, 1987. Inicia els estudis de composició el 2005 a l’Esmuc amb Bernat Vivancos i Lasse Thoresen i el 2008-2009 estudia amb Georg Friedrich Haas durant una estància d’un any a Basilea. Posteriorment, estudia el Màster en Art Sonor a la UB i s’inicia en la música electroacústica amb José Manuel Berenguer. La seva música ha sonat a festivals com el “Hilltown New Music Festival” (Irlanda), “Encontre de Compositors” (Mallorca), “Mixtur” (Barcelona), “Zeppelin” (Barcelona), “New York City Electroacoustic Music Festival” (Nova York), “Ecos Urbanos” (Mèxic), “OUA Electroacoustic Music Festival” (Osaka), “MUSLAB” (Mèxic) i ME_MMIX (Mallorca), entre d’altres, i a la radio a “Ars Sonora”, de RTVE, i “Espais Oberts”, de Catalunya Música, emissora que va representar en el concurs de la UER “Palma Ars Acústica” el 2014. També ha sigut col·laborador del programa de música experimental “The Cutty Strange” de la WGXC de Nova York. Ha participat com a compositor i com a intèrpret amb grups de música contemporània, música improvisada i electrònica com a ara el Discordian Community Ensemble, Ensemble Lata i Meandering Tear.
PRESENTA
Tangents vibratòries de l’espai
Tangents vibratòries de l’espai ens convida a reflexionar sobre l’espai des de l’estímul sonor i sobre el so com a mèdium entre nosaltres i allò que ens envolta. El so fa brillar en la nostra orella la geometria, l’arquitectura, el paisatge i les connotacions culturals i psicològiques que impregnen els espais on ens movem. En aquesta peça, so i espai es mostren l’un a l’altre; es converteixen en una única sensació que es manté sempre mutable per portar-nos de viatge per racons interiors i exteriors, ficticis i reals.
Un projecte de
Col·labora
Amb el suport de
